Els trastorns de conducta a la infantesa i a l’adolescència es caracteritzen per la desobediència, les rebequeries, el negativisme, etc.

Cal, però ser curosos, ja que cada edat té unes rebequeries típiques, que formen part del normal desenvolupament dels nostres nens i adolescents. No totes les rebequeries indiquen un trastorn de conducta.

Cuando existeix un trastorn de conducta, hem de considerar molts més factors, a part del temperament.

Els problemes que se’n deriven d’aquest trastorn poden resultar molt pertorbadors pels pares. Sovint suposen un desafiament a la seva autoritat i control, arribant a establir-se un vincle relacional coercitiu amb els fills.

Si aquests problemes no es tracten, malauradament van a l’alça, incrementant-se la seva magnitud i freqüència. Cal treballar el control de les emocions i la comprensió de les conseqüències.

La diferència fonamental entre les pors evolutives respecte de les pors desadaptatives o ansietat infantil consistiria en el fet que aquestes darreres interfereixen d’una manera important en el funcionament dels nens en alguna àrea (família, amics, col·legi…) o es manifesten amb una elevada intensitat.

  • Ansietat per separació. Pot ser que el nen no comprengui ni accepti separar-se dels seus pares manifestant dubtes i temor. Aquesta problemàtica sovint no rep la importància que mereix. Pot visitar aquesta pàgina web per a informar-se, de forma amena, sobre aquesta ansietat.
    https://lorena9399.wixsite.com/ansiedadseparacion
  • Ansietat social. Els nens poden experimentar certa timidesa. Alguns es mostraran més tímids en interactuar amb altres nens mentre que uns altres es posaran més nerviosos en companyia d’adults estranys. N’hi ha que se sentiran ansiosos davant de qualsevol nova relació.
  • Evitar l’escola. Anar al col·legi és un gran repte per a molts nens. De vegades, només pel fet d’haver d’afrontar un dia ple de novetats, d’exàmens, etc. Altres vegades, el bullying, la falta d’habilitats socials o d’altres problemes, fan que l’ansietat davant del col·legi augmenti, creant un gran malestar en el nen.
  • Atacs de pànic. L’ansietat es presenta en períodes de por intensa. Es tracta d’una experiència molt difícil de superar, ja que els nens viuen amb por de tornar a patir aquesta experiència. Per això es fa necessari oferir-los ajuda.
  • Trastorn obsessiu-compulsiu. En aquest cas d’ansietat i angoixa, el menor es troba atrapat dins d’un patró de pensaments i comportament repetitius, els quals semblen impossibles d’aturar.
  • Estrès posttraumàtic. Té lloc quan el menor s’enfronta a un esdeveniment de risc. Els menors amb estrès posttraumàtic busquen evitar tot allò que associïn amb el trauma, també és possible que presentin trastorns del son i sobresalts

L’autisme és una alteració del desenvolupament infantil. Afecta àrees importants com la comunicació, el llenguatge, el joc i les relacions socials.

 Usualment els primers senyals de l’autisme apareixen entre els 18 mesos i els 2 anys de vida. Encara no se’n coneix la causa exacta, però sí que té a veure amb el funcionament del sistema neurològic i del cervell.

Les persones amb autisme es caracteritzen per presentar dificultats específiques a nivell social, comunicatiu i cognitiu. Per això, cal estimular i millorar el següent:

  • Dificultats severes per la interacció social i l’empatia emocional.
  • Dificultats severes de comunicació, que es reflecteixen en l’absència de gestos espontanis i la dificultat per a adquirir llenguatge funcional.
  • Limitacions importants en les funcions de simbolització i imaginació, que donen lloc a una marcada inflexibilitat conductual i cognitiva, resistència a canvis ambientals, patrons ritualitzats de conducta, interessos restringits i obsessius.

La Síndrome d’Asperger és un trastorn de desenvolupament que s’inclou dins de l’espectre autista. Afecta la interacció social recíproca i a la comunicació verbal i no verbal. Presenten una resistència per a acceptar el canvi, inflexibilitat del pensament i interessos estrets i absorbents.

Les persones amb aquesta síndrome són generalment, extremadament bons en les habilitats de memòria (fets, figures, dates, èpoques, etc.) molts sobresurten en matemàtiques i ciència. Hi ha diferents rangs de severitat de símptomes dins de la síndrome, el que comporta que el nen molt lleument afectat resulta sovint no diagnosticat.

Es consideren, dins de les altes capacitats, dos conceptes diferents que són:

  • El de talent: una persona talentosa és aquella que destaca en un, dos o tres dels vuit tipus d’intel·ligència (lingüística-verbal, lògica-matemàtica, espacial, musical, corporal cinestèsica, intra-personal, inter-personal i naturalista)
  • La superdotació: Es conceptualitza com un perfil en el qual tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat; de creativitat, de raonament lògic, bona gestió de memòria, bona captació d’informació. Aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, en el matemàtic i en l’espacial. La configuració intel·lectual del superdotat implica disposar de recursos múltiples que permeten una acció combinada d’aquests, es a dir, estratègies complexes per a solucionar problemes complexos.

El Trastorn de l’Aprenentatge es defineix com una dificultat inesperada, específica i persistent per a l’adquisició d’un aprenentatge malgrat una instrucció convencional, nivell d’intel·ligència i oportunitats socioculturals adequades. Aquests trastorns s’inclouen dins dels trastorns del neuro-desenvolupament i interfereixen en l’aprenentatge d’habilitats acadèmiques i/o socials i sovint coexisteixen amb problemes de conducta, d’estat d’ànim i/o d’ansietat.

Quan es detecta precoçment i amb una intervenció especial apropiada, la majoria dels nens i adolescents poden superar o aprendre a compensar els problemes escolars que s’hagin pogut presentar.

Els tipus de Trastorn de l’Aprenentatge són:

  • La dislèxia o trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura, fa referència a una dificultat inesperada per a adquirir la lectura que presenten alguns nens amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.
  • La discalcúlia o dificultat en l’aprenentatge de les matemàtiques, es refereix a una dificultat per aprendre o comprendre els conceptes numèrics, principis de comptes o aritmètica.
  • La disgrafia o dificultat en l’aprenentatge de l’escriptura, es refereix a la dificultat per aprendre o adquirir l’escriptura. Entre aquestes dificultats trobem la confusió entre lletres majúscules i minúscules, canvis de lletres o inclús una mala ortografia.
  • Els trastorns de l’aprenentatge no verbal: entre els que s’observen problemes de coordinació, motricitat fina, aprenentatge i socialització, amb una important diferència entre les capacitats verbals (respectades) i les no verbals (alterades).

Característiques del Bullying:

  • Tendeix a originar problemes que es repeteixen i prolonguen durant un cert temps.
  • Sovint és provocat per un alumne, recolzat per un grup, contra una víctima que es troba indefensa.
  • Es manté a causa de la passivitat de les persones que envolten els agressors i les víctimes.
  • La víctima desenvolupa por i rebuig al context en el qual pateix la violència; pèrdua de confiança en si mateix i en els altres, disminució del rendiment escolar i pot arribar a ocasionar l’exclusió social.
  • En les persones que observen la violència sense fer res per a evitar-la, es produeix manca de sensibilitat, apatia i insolidaritat.
  • Es redueix la qualitat de vida de la víctima i de les persones del seu entorn: dificultat per aconseguir objectius i augment dels problemes i tensions.

Tipus de Bullying:

Poden produir-se de manera aïllada o simultàniament:

  • Físic: empentes, puntades de peu, agressions amb objectes, etc. Es dona amb més freqüència a primària que a secundària.
  • Verbal: insults i malnoms, menyspreu en públic, ressaltar defectes físics, etc. És el més habitual.
  • Psicològic: minen l’autoestima de l’individu i fomenten la seva sensació de temor.
  • Social: pretén aïllar al jove de la resta del grup i companys.

El primer que s’ha de tenir en compte és que cada etapa del desenvolupament, tant en la infantesa com en l’adolescència, compta amb unes pors que són evolutives. Això significa que, algunes pors, són una cosa normal segons el moment vital.

La por a la separació, als estranys, als animals i a la foscor són més aviat característiques de la infantesa.

Les relatives a l’avaluació social (crítica, rendiment, competència, etc.) són més propi de la preadolescència i adolescència.

Les relacionades amb el dany i els perills físics (no poder respirar, cremar-se, un accident de cotxe, una guerra…) sovint es donen tant en nens com en adolescents.

Però si aquestes pors dificulten la realització de diferents tasques, són limitants, produeixen malsons o terrors nocturns, s’han de posar en mans d’un professional per a treballar-los.

La intel·ligència emocional és l’habilitat per a gestionar bé les emocions. Entendre i saber manegar les pròpies emocions proporciona a les persones resultats positius a les seves relacions, amb ell mateix i amb les persones que l’envolten.

El coneixement afectiu està molt relacionat amb la maduresa general, l’autonomia i la competència social del nen.

Una bona educació enfocada al treball de la intel·ligència emocional ens permetria:

  • Detectar dificultats en l’àrea emocional.
  • Conèixer quines són les emocions i reconèixer-les en els altres.
  • Classificar-les: sentiments, estats d’ànim…
  • Modular i gestionar les emocions.
  • Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries.
  • Prevenir el consum de drogues i d’altres conductes de risc.
  • Desenvolupar la resiliència.
  • Adoptar una actitud positiva davant de la vida.
  • Prevenir conflictes interpersonals
  • Millorar la qualitat de vida.

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense (TDAH), és un trastorn que s’inicia en la infantesa i es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.

Existeixen 3 subtipus de TDAH, segons el símptoma que predomini:

  • Tipus amb predomini de dèficit d’atenció.
  • Tipus amb predomini d’impulsivitat-hiperactivitat.
  • Tipus combinat, on hi predominen tant símptomes de desatenció com d’impulsivitat-hiperactivitat.

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l’observat habitualment en nens d’un nivell de desenvolupament similar.

Hi destaquen les dificultats d’autocontrol.

Principalment, s’ha de distingir el TDAH de comportaments propis de l’edat de nens actius, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb comportament negativista desafiant.

Infantojuvenil

Ala Psicologia utiliza cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuda a optimizar su visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Usted puede permitir su uso o rechazarlo, también puede cambiar su configuración siempre que lo desee. Encontrará más información en nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies